“«Parkineo»” al passeig de Gràcia

Dimecres passat el passeig de Gràcia va abandonar el seu aspecte d’avinguda noble i elegant per convertir-se en l’aparcament d’una discoteca: tot de cotxes fent virolles i cremant els pneumàtics al ritme d’una música estrident feien apartar la vista dels antics fanals modernistes. En l’argot juvenil, els saraus als aparcaments dels clubs nocturns es coneixen com a “parkineo”: és una manera d’escalfar motors amb gasolina –de la de refineria i de la de destil·leria– abans d’entrar a la festa grossa. Els socialistes catalans semblen entestats a convertir aquest país en una gresca desenfrenada de casinos i automòbils llampants i sorollosos. Les reserves que tal model provoquen ja no tenen només a veure amb la quantitat de turistes que trepitgen aquesta terra i la sostenibilitat del volum de visitants anual –debat recurrent durant els darrers anys–, sinó si realment cal oferir aquests espectacles de mal gust per atraure més viatgers. Després no ens sorprenguem que a les botigues de records s’hi venguin, sempre ben visibles penjant de la façana, samarretes amb lemes denigrants com “My friend is gay”, “I love sluts” o “I love MILFs” (qui no sàpiga què vol dir que ho cerqui a internet), com les que va demanar que es fessin retirar de la venda a la comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona el representant d’ERC. L’antic barret de mexicà ha estat substituït per nous productes encara més aberrants, mentre s’acompanya la paraula turisme amb conceptes tan positius com abstractes com ara “de valor afegit” o “ de qualitat”. Ara bé: que els socialistes catalans apliquin aquest patró tan tronat no vol pas dir que se l’hagin inventat. Mentre veia un Aston Martin rostint cautxú entre aplaudiments i cridòria, no podia deixar de pensar en Rita Barberá i Paco Camps fent el mec sobre un Ferrari. Realment és això el que necessita Barcelona?