Reparar la democràcia. Com?

Tots sabem d’eines que potser han funcionat, però que –per alguna raó– s’espatllen. Aleshores hi ha dues opcions: o bé les llencem o bé les reparem. Si una eina no serveix, els aconsello no capficar-s’hi: o a un museu o a una deixalleria. La democràcia és un concepte (sofisticat: no hi entro); el “sistema o mètode democràtic”, una eina, només “una eina”. Cap família nombrosa dona un vot igual a cada un dels molts fills, membres del grup; a una presó no atorguem un vot cada “resident”; ni a un sanatori psiquiàtric. Tampoc seria raonable si sabéssim que algú compra vots o que droga els electors. En breu, dos perills actuals: (a) el maneig del big data i els formatgets sociològics de tipus estadístic (duen a la manipulació o al menysteniment) i (b) l’abstenció (sabeu que qui “no vota” sí que “ho fa”?: dona suport al més votat, encara que no vulgui). Solucions: (1) no pot ser “cada individu, un vot”, cal “qualificar” (ni a Atenes el V aC ni a Londres a finals del XVII era “tots igual”), aquest còmode “igualitarisme” del pes de cada presa de posició conrea “populismes” i “caciquismes”, sempre!; i (2) un compromís ciutadà, com la declaració de l’IRPF: no t’abstinguis, mulla’t; qui no ho fa, que –per exemple– no tingui pensió, o se li clavi una multa. Ja ho veuen: vot obligatori i vot qualificat. L’eina democràtica ha de passar una “ITV”, s’ha d’ajustar. I, ara, encara podem. Si els interessa, els ho explicito...