Descolonitzar el saber

Tant d’anàlisi amb poca mirada descolonial, d’aquí un fort retrocés en el sentit humanitari i col·lectiu. La racionalització de l’opressió és preocupant. Si no hem tocat fons, vull pensar que vindrà una reflexió profunda en aquest sentit: sobretot des dels lideratges. L’entrada dels extremistes a les institucions racionalitzant el pensament racial i colonial és una realitat. Un fet, i sembla que ara està agafant diverses formes: totes llegibles políticament, socialment, culturalment i econòmicament; això sí, individualistes i sense cap propòsit de reparació. L’impacte va contra els principis més essencials de la convivència. Són imparables? Ens urgeix una lectura històrica del present a través de la reintroducció d’espais on, lliurement, es puguin formular preguntes en sentit més crític dels temps que corren: intra i intergeneracionalment diversos. Què coneixem? Què sabem? Com opinem? Amb quin objectiu? Qui i com ens eduquem? Per què tots aquests aparells ideològics pels quals hem de passar al llarg de la nostra existència? I ara ens acompanyen dia i nit, a la butxaca, a la bossa, a la mà, a la sala d’estar, a les sales d’espera. De moment, observem que els impactes no reflecteixen res més que la continuïtat d’una estructura perversa que vol assegurar estatus amb impactes de desigualtat i violència global. Amb el diàleg i discurs ens manca l’efectivitat en tant que convivència i pau socials. De veritat establim alguna connexió amb tot el que ens envolta? Des de la revisió del vocabulari que fem servir fins a l’estil de vida que portem. Coneixem el nostre veí? Sabem si té benestar físic, emocional, social, mental, espiritual? De què depenen les relacions que fem més enllà d’assegurar-nos que sigui algú que compleixi els requisits socioeconòmics i socioculturals? Els resultats de les darreres eleccions europees ens mostren com amb la falta dels espais pensament crític dins les comunitats, els fills dels mal anomenats científics del segle XIX, la gran maquinària racista, es posen a donar lliçons polítiques. No estar temptats pels mitjans que fan servir per crear esbroncades i estancar els avenços, només es pot combatre amb la constitució de relacions sanes des la cerca del saber i l’apropament a l’altri. Mentre operi un sistema internacional colonialista, la façana reaccionària i extremista seguirà sent espinosa.