Vox és això

Davant els centenars de milers de votants de Vox que no s’autodefineixen com a simpatitzants de la ideologia ultradretana, els politòlegs conclouen que la seva opció electoral es pot explicar per l’efecte rebotida o per simple i irresponsable ignorància. Un servidor ho veu menys sofisticat, encara: si votes un xenòfob ets un xenòfob, i ja està. Per curar-se de tanta frivolitat, però, només els cal escoltar atentament què diuen i què fan els representants de Vox una vegada han tocat poder. Llavors s’aclareixen totes les intencions i desapareixen tots els dubtes. Per exemple, durant la recent campanya per a les europees Santiago Abascal va excretar: “Volem més murs i menys moros d’aquests que no respecten les dones, que no deixen que es vesteixin com elles vulguin, amb faldilles o pantalons, que es pintin els llavis si volen, amb total llibertat, que les obliguen a posar-se burca i a caminar quatre passes enrere.” És en l’astuta construcció d’aquesta frase, en la seva forma i en el seu fons, on rau part de l’èxit de l’estratègia ultra quan mira d’enredar també gent que no hauria de combregar amb el totalitarisme i no s’adona que aquests partits vesteixen de feminisme el que és pura xenofòbia. I és on rau també la capacitat de seduir l’electorat jove, que consumeix missatges simplistes no a través dels mitjans tradicionals, sinó a través de l’efervescència de les xarxes, i que ha perdut l’esperit crític que se suposa que ha d’anar sempre associat a les generacions que pugen. És clar que cal defensar la llibertat de les dones, però no només per pintar-se els llavis o posar-se faldilles o pantalons, sinó per avortar, o per divorciar-se, o per canviar de sexe, si així ho senten, i és evident que en la reivindicació de cap d’aquests drets femenins no hi trobareu pas els d’Abascal. Si no en feu prou, insensats sufragistes disposats a regalar el vot per ràbia o per inconsciència, repasseu què va fer dimarts i com ho va justificar després el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, també de Vox. Primer va estripar en el ple una fotografia d’Aurora Picornell, víctima del franquisme, exhibida per una diputada socialista. “Me sacaron de mis casillas porque no seguían mis instrucciones”, va argumentar després. O sigui: la culpa, dels altres, per provocar-lo.