El jutge Aguirre, a la desesperada
El titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha obert una peça separada del cas Volhov –l’anomenada trama russa del procés, inclosa en l’amnistia– per investigar per alta traïció –tipus penal exclòs de l’amnistia– Carles Puigdemont, Artur Mas i una desena de persones més. La justificació que fa en la interlocutòria denota que les seves actuacions no tenen cap punt de coincidència amb la decisió de l’Audiència de Barcelona –que fa uns dies li va indicar que tanqués la instrucció amb el material recollit fins a l’agost del 2023– ni molt menys amb les del legislador, manifestades en la literalitat i l’esperit de la llei d’amnistia. Aguirre sosté que per “raons d’equitat i justícia, i per la importància històrica per a la UE”, s’ha vist “obligat a pensar una solució alternativa a les objeccions tecnicoprocessals plantejades per l’Audiència de Barcelona”. Un argumentari a la desesperada en el qual, posats a interpretar, més enllà de consideracions jurídiques s’hi detecta que Aguirre vol exercir de salvador de la pàtria –de l’Espanya involucionista– boicotejant tant com pugui l’amnistia per dilatar-ne l’aplicació, sobretot en el cas de Carles Puigdemont, considerat la peça de caça major. La interlocutòria corrobora que quan el president a l’exili va manifestar que tornaria a Catalunya pel debat d’investidura hi va haver actors judicials que es van activar per evitar-ho. La inclusió entre els investigats de Gonzalo Boye –advocat d’alguns dels imputats– i periodistes com ara Carles Porta i Natàlia Boronat situa la causa en el terreny de les investigacions prospectives.
Si fins i tot García-Castellón avança la jubilació i s’estalvia un mes i mig de maniobrar contra l’amnistia és senyal que en el sector més reticent a aplicar-la ja hi ha qui ha assumit que, amb la fiscalia i l’advocacia de l’Estat donant suport a la llei, resistir-s’hi té un límit. L’estratègia kamikaze d’Aguirre, jutge d’instrucció, no anirà més enllà de demorar que l’amnistia s’apliqui. Perquè el deliri dels 10.000 soldats russos ja fa temps que va quedar desmuntat al final d’una llarga investigació que va donar com a resultat una línia argumental tan feble que la decisió procedent era l’arxivament.