Opinió

El voraviu

Un bé de Déu d’herbassar!

Les prunes de colló de frare han llevat poc però estan al pic per Sant Joan

Aquests darrers mesos meteorològics m’han servit per reconciliar-me amb el canvi climàtic. Ja no em cau tan malament. M’ha tret molt i molt de polleguera mentre ha persistit en la sequera i ens ha deixat els embassaments de les conques internes pràcticament a zero. Però ara que ja tenim Sau i Susqueda que enfilen el 50% i que tots dos estan per sobre d’on estaven ara fa un any, el veig menys sectari i monotemàtic de com ens l’havien pintat o com me l’havia imaginat. Aquesta primavera ha estat com les primaveres de tota la vida i ha provocat els efectes que tota la vida havia provocat la primavera, o a mi m’ho ha semblat. Això està bé, i precisament és el contrari del que es temia del canvi climàtic. Temem que ho tergiversi i capgiri tot, i no esperem que faci el que sempre hem conegut. Els vaig explicar l’altre dia que vaig pujar a Can Mont a disfrutar com llueixen les Gavarres. Del pla de Vall-llobrega a l’ermita de Sant Marc. Del coll de la Ganga al puig d’Arques i Romanyà de la Selva. Quin bé de Déu d’herbassar! Ja els vaig parlar del romaní, les mòdegues, el bruc i els cirerers d’arboç. Però també es veuen esplendorosos suros, alzines i pins. I les prunes de colló de frare de casa, que l’any passat amb l’estrès de la calorada van retardar la maduració quinze dies, han tornat a estar al pic per a la revetlla. Llàstima que, com que van any sí any no, aquest és l’any que quasi no han llevat! Que tinguem, tots, un bon estiu!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.