L’amarg triomf de Julian Assange

La posada en llibertat després d’un llarg calvari de Julian Assange, per alguns un delinqüent i per altres un heroi, és un triomf amarg de la llibertat d’informació. Amarg perquè l’alliberament del periodista fundador de Wikileaks s’ha produït després que s’hagi hagut de declarar culpable de la divulgació de secrets oficials i que se li hagi convalidat la pena als cinc anys de presó que ha passat en un centre de màxima seguretat del Regne Unit. I amarg, també, perquè la posada en llibertat arriba després d’un dolorós procés que el va dur a romandre set anys refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres. La seva resistència, però, ha prevalgut per damunt de la persecució judicial dels Estats Units i també de Suècia, que durant aquests temps van intentar extradir-lo per dues acusacions de presumpta violació que al final han quedat en res. El govern nord americà no li ha perdonat mai la difusió de material comprometedor que va deixar al descobert pràctiques abusives a la presó de Guantánamo i vulneració de drets humans en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan. Més que preocupar-los que aquests comportaments tinguessin lloc entre les seves tropes, als governants els va treure de polleguera que es posés en coneixement de l’opinió pública. Per això el desenllaç d’aquesta història és, malgrat el patiment infligit a Assange i la seva família, una victòria col·lectiva de la llibertat d’informació i un advertiment als Estats temptats de tapar comportaments delictius amb la manta dels secrets oficials. La ciutadania té dret a saber quines pràctiques utilitzen els seus governants en nom de la seguretat nacional, sobretot si ranegen la il·legalitat o vulneren directament els drets civils. És per tot això que el precedent establert amb aquest cas resulta altament inquietant, no només pel patiment que s’ha aplicat a un periodista disposat a destapar abusos, sinó perquè deixa en evidència la ineficàcia o la inexistència del sistemes de fiscalització interna per part del país més poderós del món, considerat també una de les democràcies més consolidades. Per sort, en aquesta lluita Assange no ha estat sol i ha generat una onada de solidaritat mundial que al final ha contribuït al merescut alliberament.