Escola Quermany, comiat de sisè

Portem uns quants dies pensant en el dia del comiat. Un dia en què tots hem tingut un únic sentiment: no volem marxar de l’escola! És cert tot el que diuen: una nova etapa, nous amics, “l’insti és guai”, hi fan robòtica... no hi ha classe a la tarda. Ara res d’això ens convenç, perquè quan estàs tan bé en un lloc, per què cal marxar-ne? Portem uns quants anys a l’escola. Aquesta escola ens han vist amb els mocs penjant, caure al pati, aprendre a llegir i escriure, passar de dir “hola” a dir “hello”, de cantar La castanyera a participar en el Cantània, d’anar de colònies a poder anar a Londres. Ens vau agafar la mà a I3 i mai més ens l’heu deixat anar. Les mans han canviat però el tacte i la tendresa de com ens l’heu agafat ha estat sempre igual. Hem crescut teixint llaços d’amistat i de respecte. Ens hem dedicat bons moments i segur que ens tindrem per sempre. Hem agafat el rol autèntics protagonistes, un protagonisme que només es dona a aquell en qui es confia. A tots vosaltres, que heu format part del nostre camí, de la nostra trajectòria, gràcies pels moments viscuts que ens han ajudat a arribar aquí pletòrics i engrandits. Marxem, però quedem arrelats en aquesta escola que tant ens ha donat. Les abraçades d’aquests dies ens han tret les pors, i aquest escalf serà el que ens acompanyarà a menjar-nos el nou món que ens espera. L’escola Quermany serà sempre nostra!