Orgull LGTBIQ+: molt per reivindicar
Com en totes les causes que mereixen ser defensades, la normalitat només s’assoleix quan desapareix la necessitat de reivindicar-les. Encara no és el cas de les diversitats sexuals i de gènere. Si el reconeixement dels drets de les persones d’aquests col·lectius dista de ser universal, fins i tot a Occident, el procés d’acceptació i de normalització social encara transita unes quantes passes al darrere. Veient el got mig ple, la celebració del dia de l’orgull a Barcelona és un exemple del que es pot fer per visibilitzar realitats i reivindicar drets en un ambient de festa que també és atractiva perquè s’hi incorporin ciutadans que no pertanyen als col·lectius LGTBIQ+. Des de l’àmbit polític s’ha fet feina per la igualtat de drets, per combatre la discriminació i per crear les condicions perquè sorgeixin referents de les identitats diverses. Però queda molt trajecte per discórrer, gran part del qual s’ha de fer en els àmbits de l’escola i la família, amb resultats que són visibles a mitjà i llarg termini. Des de l’aproximació a un got mig buit, preocupa l’auge de l’extrema dreta amb tot el que comporta de negació de drets, de supremacisme, de voluntat d’uniformització i, en alguns entorns, de normalització de la violència contra la diversitat.
Els discursos LGTBI-fòbics s’han instal·lat en la propaganda de la dreta extrema i l’extrema dreta, que hi han trobat un motiu més per negar la igualtat entre persones i un pretext de confrontació política contra les formacions polítiques que la defensen i legislen. La instrumentalització política de l’odi contra les minories sempre ha format part del manual de la ultradreta, però és especialment preocupant perquè, astutament propagat mitjançant les xarxes socials, està fent forat en les franges de població més joves. Si aquests discursos d’odi emesos amb missatges simplistes i falsos són capaços de fer trontollar l’escala de valors dels joves, caldrà revisar les estratègies pedagògiques en les etapes de formació de la personalitat. Encara no es pot donar per descomptat que aquesta generació serà la que normalitzarà i universalitzarà definitivament els drets civils sense discriminació per cap causa.