Solidaritat econòmica

No hi ha expressió que reuneixi més unanimitat que la de solidaritat. Però és també molt trencadissa, ja que els moviments de solidaritat acostumen a durar poc.

La solidaritat la podem entendre com relacionada amb problemes polítics i econòmics. Els moviments solidaris polítics són molt difícils i acostumen a durar molt poc. La Solidaritat Catalana, creada el 1906 i que reuní la quasi totalitat dels partits polítics catalans, durà només dos anys enfront de les envestides de Lerroux.

Personalment, crec que la solidaritat es pot trobar més aviat en els aspectes econòmics de la vida. De solidaritat econòmica en podríem parlar a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa. Però a l’Estat espanyol ja en podem prescindir, ja que el centralisme és total, i moltes comunitats autònomes miren cap a Catalunya com si fos la privilegiada per part del govern.

A Catalunya, la solidaritat és predicada per tothom, però no és seguida per ningú. Tot i que l’economia afavoriria l’entesa. Hi hauria molta dificultat a aconseguir un consens sobre Catalunya com a nació, però en canvi seria més factible trobar una majoria a l’entorn de problemes econòmics, siguin fiscals, siguin laborals, o en relació a aspectes concrets de la nostra economia. No em faig gaire il·lusions, ja que hem vist el que passa amb el projecte del Hard Rock al Camp de Tarragona, però en tot cas insisteixo que els projectes econòmics poden aconseguir més unanimitat, o sigui solidaritat, al voltant d’algun d’ells.

Després de Catalunya, tenim Europa. La Comunitat Econòmica Europa és una realitat a mitges, creada en uns moments de tensió i amb uns líders polítics de primera categoria com podien ser Churchill, De Gaulle, Adenauer, de Gasperi o Spaak. Aquesta Europa va tenir el seu darrer major èxit amb la creació de l’euro o moneda de tots els membres de la comunitat. Va ser un acord que resulta difícil d’entendre en aquests moments, quan les discussions es fan al voltant de temes molt més menuts.

La solidaritat només s’aconsegueix en una societat sòlida, ben organitzada i amb polítics capdavanters que tinguin força moral suficient per a unificar les diferents posicions que, amb tota seguretat, es mantenen. La Comunitat Europea es va aturar quan es plantejava la solidaritat en temes fiscals i laborals, seguint l’exemple de la moneda única. La moneda era molt més difícil d’aconseguir que aquestes darreres, però els europeus i els catalans som així. Capaços de barallar-nos per qualsevol diferència sobre les diverses propostes. És com si haguéssim d’escollir el color dels cabells. No ens adonem que els cabells representen una realitat al marge del color que tinguin. La solidaritat s’ha d’aconseguir en un terreny democràtic, ja que no podem parlar d’aquest fet aplicat a països dictatorials, com són la Xina i a hores d’ara la mateixa Rússia. La democràcia només és vàlida quan té per sota d’ella una societat madura. Veurem què passa amb les eleccions nord-americanes i el perill Trump.

Tornant a la solidaritat econòmica, veig la possibilitat de sentir-nos units per unes propostes concretes, sempre que hi hagi el caràcter social al qual em refereixo.