Les piscines d’Olot
L’Ajuntament n’ha aprovat el projecte de manera inicial i d’aquí a dos anys es podrà estrenar la piscina municipal coberta d’Olot. Sens dubte, seran unes instal·lacions que la gent de la ciutat i de la rodalia en podran treure molt de profit i –com s’ha dit més d’un cop des de l’Ajuntament– donaran més sentit a l’actual equipament, que en ser a l’aire lliure tan sols se’n treu rendiment tres mesos a l’any. Arribar fins a aquest punt ha costat déu i ajuda: no va ser fins al 2002 que es va obrir l’actual piscina municipal descoberta, que havia estat una vella promesa electoral del PSC, aleshores en el govern local. Anys més tard, el 2016, una campanya atiada pels comuns reclamant una piscina que es pogués usar tot l’any va recollir prou suport perquè l’equip de govern (del PDeCAT) hi posés fil a l’agulla. Hi ha hagut reticències, però han estat superades per l’evidència que és un servei necessari en una ciutat que voreja els 40.000 habitants (i uns 20.000 més la resta de la comarca) i on resulta insuficient l’oferta –la molt bona oferta– del Club Natació Olot. L’existència de les instal·lacions de les Tries, estrenades fa 70 anys, estan donant un bon servei i han mirat de cobrir les necessitats en matèria de natació i altres esports, sovint a través de convenis que facilitaven tarifes assequibles a determinats col·lectius (precisament divendres passat van inaugurar la segona fase de la reforma del club, que ha quedat molt millorat) però el volum demogràfic de la Garrotxa reclamava aquesta alternativa.
La nova piscina ens costarà 5,3 milions i hi haurà unes despeses fixes que, segons l’equip de govern (Junts i ERC), en el pitjor dels casos generaran un dèficit de 219.000 euros anuals, una xifra només un xic superior a les pèrdues que genera ara la piscina d’estiu. Els números definitius dependran del nombre d’abonats. Sobre el paper, aquests seran, d’una banda, gent que avui no està abonada enlloc i, d’una altra, usuaris del CNO que optaran pel canvi, sempre que les tarifes de la piscina municipal siguin més assequibles, un aspecte que ara mateix no està assegurat. En qualsevol cas, les dues ofertes haurien de poder coexistir i fer-se complementàries una de l’altra.
