El voraviu
No és contra la dreta
Illa, president gràcies a ERC, torpedina la flotació de l’independentisme
Salvador Illa passeja aquests dies fent un predicot triple. Sustenta, d’una banda, que el que ell anomena un pacte de progrés (PSC, ERC i Comuns) és la millor solució de país i per a l’estabilitat que el país necessita per avançar. D’altra banda, manté que no hi ha res més en perspectiva, que és això o es va a la repetició electoral. I acaba amb la mateixa cantarella dels darrers anys, la que va inventar José Zaragoza quan les granotes portaven espasa, que deia l’àvia Neus. Recorden els dòbermans i allò que si tu no hi vas ells en tornen? Ara, ho han modernitzat i li donen un toc de distinció europea. Diu que, igual que el front popular a França, el pacte de progrés és aquí la fórmula per barrar el pas a la dreta. Però no és cert. El que ell anomena pacte de progrés no és contra la dreta. És contra l’independentisme. Va d’independentistes i unionistes. De republicans i monàrquics. Vol que ERC li legitimi el pacte i la presidència (i, de passada, acabar de cruspir-se’ls), però aquesta vegada esperem que no serà. Del 2017 cap aquí, l’independentisme institucional l’ha vessada moltes vegades, però posar el 155 a la presidència de la Generalitat seria fer-ne un gra massa. Ni amb els temps estan d’acord. Marta Rovira diu que vol un preacord al juliol i Illa diu que va per llarg i que tenen temps fins a finals d’agost. Rovira demana la clau de la caixa i Espanya entera diu que, com a molt, els divendres, la clau i el duro. Però a les dotze en punt, a casa.
