Som 10 milions
Nous turismes
El Maresme sembla que hagi descobert la gallina dels ous d’or amb el turisme esportiu i en poc temps ha passat de proves puntuals de certa rellevància a diferents municipis a intentar unificar una oferta que creix en adeptes però que, com és habitual, també comporta un seguit d’especificitats que cal resoldre. El cicloturisme demana pas amb força un cop ja ha estat conegut i reconegut a trobades com ara l’Ironman de Calella, en què forma part de les tres proves que integren la competició, que s’ha convertit en tota una referència internacional d’aquesta pràctica. Fa anys, no gaires tampoc, que els hotels i altres establiments de les poblacions turístiques de la zona nord han entès les necessitats dels clients que porten la bicicleta com a equipatge i els han cedit espais perquè la puguin deixar amb total seguretat. Cal no oblidar que aparells com els que fan servir costen milers d’euros i són molt llaminers pels pispes. Un preu elevat al qual cal afegir la resta d’elements que envolten la pràctica d’aquest esport, com ara vestimenta i calçat i altres productes que no el fan precisament a l’abast de tothom. La singularitat del Maresme, que a peu de costa és pla, el fa un territori idoni per al cicloturisme que, per aquells que demanen més reptes, també els pot oferir rutes de tots els desnivells a les muntanyes que envolten la comarca. Davant un escenari tan ideal com aquest era qüestió de temps que del moderat nínxol de mercat es volgués passar a una oferta majoritària. En aquest cas qui la lidera és el mateix Consell Comarcal del Maresme a partir de la posada en marxa del projecte Eurovelo 8, una xarxa europea de rutes ciclistes amb una versió de tres milions d’euros provinents dels Fons Generation i que es desenvoluparà en els pròxims dos anys. La proposta, que ja aplega la participació i la complicitat de la meitat de les poblacions de la comarca, posa especial interès a destacar els seus objectius: transició verda i sostenible, millora de l’eficiència energètica, transició digital i competitivitat. Això, a grans trets, es tradueix en accions per naturalitzar rieres, boscos, senders i platges, la instal·lació de pèrgoles ciclovoltaiques als laterals de l’eix pedalable, la creació d’una secretaria tècnica per vetllar per l’eficiència dels projectes i la digitalització i monitoratge, que permetran l’accés en línia dels usuaris a diferents serveis. Sobre el paper les perspectives són fantàstiques i auguren un futur esplèndid tant pel que fa al creixement d’aquest tipus de turistes com pel benefici que representaran totes aquestes actuacions per als ciutadans. Dit això i per no morir d’èxit com ha passat a Girona, caldrà ser curós i garantir el sempre el difícil equilibri de la convivència entre l’impuls d’una nova oferta turística i el dia a dia dels veïns als pobles i les ciutats. I fer-ho en un moment en què el debat sobre si s’han de posar límits a l’arribada de visitants comença a escalar posicions i alguna que altra crítica encesa.