Autèntic cagadubtes

Diria que mai m’havia costat tant com ahir trobar sobre què havia d’escriure el voraviu de l’endemà, aquest que llegeixen avui. Com altres vegades que m’ha costat prou, no va ser per poc. Va ser per massa. Diumenge me n’havia anat a dormir amb una idea clara. La victòria de la ultradreta a la primera volta de les eleccions franceses és preocupant. Però fot molt i molt més mal la borriqueria exhibida pel front d’esquerres, que, després de no haver sabut convèncer que l’opció són ells, van i es manifesten contra el que han votat els ciutadans. No vaig poder polir la idea. Mentre esmorzo ja em topo amb el jutge Aguirre. Assegura que gràcies a ell al govern Sánchez li queden dos telenotícies alemanys. Just l’havia engegat a tomar pel cul quan conec que ERC va alimentar uns serveis de propaganda dins els serveis de comunicació que permeten riure’s de la Stasi. Diuen que investigaran a fons qui estava implicat en els cartells contra els Maragall per l’Alzheimer, que van sortir del propi partit. Els dubtes m’ofegaven i en aquest punt estava per fer palletes, però anuncien que Llarena no retira res i que si entren els exiliats van de cap a la presó, i que al Suprem no aplicaran l’amnistia als indultats, que continuaran inhabilitats fins al 2030. Per donar-me un cop de mà en la decisió, resulta que per fi Puigdemont i Junqueras es varen veure. Cinc hores. Ho deixo aquí i ja en parlarem, de tot. M’he tornat un autèntic cagadubtes!