Amor a primera vista

De vegades passa. Topes amb la mirada amb ell i sents un enamorament sobtat. La trobada pot ser accidental però és prou profunda per saber que ja mai més te’l trauràs del cap. Si l’amor a primera vista existeix, deu ser això o alguna cosa molt similar. No pots deixar d’observar-lo, allà plantat, tan elegant i deliciós, i comences a imaginar-lo penetrant en la teva vida, abraçant el teu cos. En un petit descuit, i mira que havies quedat bocabadada i era impossible treure-li la vista de sobre, desapareix i li perds el rastre. Drama a la vista, perquè no has registrat ni una sola dada que et dugui de nou fins a ell. Et resignes –quin remei!– i penses que potser no era per a tu, que hauràs de seguir buscant, malgrat que saps que no en trobaràs cap altre que et faci sentir, amb aquella atracció tan màgica, el convenciment que havies descobert el que feia temps que buscaves. Però un bon dia l’atzar juga a favor teu i recuperes l’esperança que creies perduda. El veus allà, palplantat i resplendent, en aquell aparador on és impossible que et passi desapercebut. El vestit vermell que tants cops havies imaginat arrapant-se al teu cos d’ençà que el vas veure lluint en aquella dona t’està esperant pacientment. Ho deixes tot i corres cap a ell. No hi ha cap dubte. L’has trobat. L’eufòria et fa oblidar un petit detall: encara no en saps el preu i no és que te’n sobrin, de calés. Preguntes dins la botiga i la bufetada de realitat és més immensa que l’encís que vas sentir en descobrir-lo. A aquell preu, ni deixant de menjar tres dies pots pagar-lo. Però un pensament et fa retornar una certa esperança. Al cap de pocs dies comença el període de rebaixes i potser és el teu moment. Hi tornes i un gran cartell anuncia temps de descomptes. Anem bé! Vas com una fletxa a buscar-lo i on esperes veure el teu nom hi trobes el preu antic i un aclariment: “Nova temporada”.