Opinió

El voraviu

‘El virgo de Visanteta’

No apta per a miops d’ànima, estrets de cervell i devots de la tristor

Ha mort Maria Rosaria Omaggio, l’actriu italiana que de la mà del director valencià Vicent Escrivà va protagonitzar dos grans èxits cinematogràfics al final dels setanta. La lozana andaluza (1976), en castellà, i El virgo de Visanteta (1979), en valencià, de la qual es va fer una segona part, Visanteta, esta-te queta (1979). El guió d’El virgo de Visanteta estava basat en el sainet satiricoeròtic escrit el 1845 pel poeta i escriptor Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-1864). Més enllà de l’escena de la dutxa de La lozana andaluza, que situada a l’Espanya del 1976 és una autèntica obra d’art, s’entretinguin amb El virgo de Visanteta. Els cartells de promoció l’anunciaven com la “via lliure per a l’obra més desvergonyida i graciosa del País Valencià”. I remarcaven que resultava “no apta per a miops d’ànima, estrets de cervell i devots de la tristor”. A la vista de l’actualitat d’aquests darrers dies i mentre esperem si demà algun jutge o algun unionista monàrquic de pro la diu i la fa més grossa, El virgo de Visanteta és un refugi excel·lent per als que no ens sentim miops d’ànima, ni estrets de cervell, ni devots de la tristor. És una relíquia del llenguatge popular i, com diu el Tio Collons (Antonio Ferrandis) al monòleg de presentació, “no hi ha paraula bruta si se diu en valencià i tirar fora del cos el que ens podreix per dins és un modo molt curiós de llibertar-se rient de les falses convencions que al poble l’estan fotent des que existeix el món”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.