Jugada mestra a TV3

Fa anys que la nostra televisió pública (i tots els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) es troba en un atzucac de proporcions alarmants. El problema és, sobretot, la pèrdua de rumb dels serveis informatius, però també la decadència generalitzada dels continguts. Es prioritza el teleespectacle i la difusió d’entreteniment per damunt dels programes de contingut educatiu. Tanmateix, el pitjor és la progressiva pèrdua de qualitat de la nostra llengua, tal com s’empra a TV3, i l’obsessiva visió hispanocèntrica de la realitat que donen els informatius.

Aquest estat de coses es manté des de fa anys, però ha adquirit especial virulència d’ençà del nomenament, el 2022, de Sigfrid Gras com a director de TV3. Tot plegat forma part d’una jugada mestra del que podrien anomenar el Vichy català (i no vull dir pas l’aigua amb gas): descatalanitzar i empobrir TV3 per fer-ne baixar l’audiència progressivament, i justificar així el seu tancament.

La solució no crec que sigui deixar de veure la nostra televisió pública, sinó fer pressió, amb mitjans com ara El Punt Avui, per recuperar-ne els principis fundacionals, els més importants dels quals són la preservació de la nostra llengua i de la nostra identitat com a nació.