L’os pedrer, Sabrià!

Sergi Sabrià ha exhibit dues gràcies en l’entreacte de la dimissió. Dues gràcies que no tothom té, i que no tothom aconsegueix. Dues gràcies que ha exhibit de manera destacada i rellevant. El que en sap en sap, diria l’àvia Neus. Una de les gràcies és la gràcia de dimitir per una enfangada molt lletja, però venent als quatre vents que tu no hi tens res a veure, bo i ser el màxim responsable de la matèria on s’ha enfangat. I l’altra gràcia és la de dir el nom del porc a qui has besat les natges tants anys i quedar-te tan ample. “Hi ha qui no li importa ni el partit, ni la militància, ni la ciutadania del nostre país, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”, ha sentenciat. Càsum l’os pedrer, Sergi Sabrià! Això sí que és dir coses fortes i lletges de Junqueras i no les que he escrit alguna vegada en aquest voraviu. Aquell dia a Peralada o aquell al despatx de la Generalitat que em renyaves com em renyaves, ja ho sospitaves, això? Quan has ordenat que ens fotessin a aquest diari les matrassades que ens heu fotut amb publicitat institucional i subvencions per projecte, ja ho sospitaves, això? No recordo si eres tu o en Sergi Sol que se us va entravessar una columna de desembre del 2020. L’havia titulat L’os pedrer, Junqueras!. Avui em ve al pèl! L’os pedrer, Sabrià! Tu, que res a veure amb l’enfangada, i el teu segon, que piula que “amb tu, Sergi Sabrià, fins a la victòria final”. En quina guerra esteu?