Les bicicletes, són per l’estiu?

Fa més de 20 anys, Lance Armstrong s’instal·la, per una bona temporada, al cor del Barri Vell. Amb ell comença a Girona l’arribada del ciclisme professional internacional. Avui a la nostra ciutat hi tenen la seva residència, o bé hi fan estades llargues per als seus entrenaments per a les grans voltes, més de 200 professionals del ciclisme de carretera. Hi ha fins i tot equips que tenen seu a Girona. Botigues, tallers, allotjaments, hotels, apartaments, establiments de restauració, cafeteries... tot molt bike-friendly. Tot un negoci que gira al voltant d’aquest esport que sense cap mena de dubte està de moda. Tant de moda que si pretens travessar l’Onyar pel pont de Sant Feliu, estranyament ho faràs sense haver d’esquivar o pitjor, cedir el pas, als ciclistes enfundats en maillots molt top, parlant en anglès, que pedalen sense immutar-se damunt de les seves bicicletes sentint-se feliços d’arribar “a casa” després d’un llarg i dur dia d’entrenament per les carreteres gironines, el seu i, per descomptat, el nostre paradís. Aquest mes l’Ajuntament de Girona ha instal·lat senyals que obliguen a baixar els ciclistes de la bicicleta en determinats punts del Barri Vell. Una campanya informativa dirigida als ciclistes que inclou també l’edició de fulletons, en quatre idiomes, on es recorda la normativa de circulació i que inclouen altres informacions. També, a peu de carrer agents cívics i Policia Municipal faran sensibilització, i superada una primera fase informativa es començarà a sancionar econòmicament qui no compleixi amb les indicacions rebudes. Tot un desplegament de mitjans. Per què mobilitat, turisme, qualitat de vida i civisme tenen mala convivència? Potser seria bo que, posats a invertir, l’Ajuntament, pensant en els que ens movem en bicicleta per anar a treballar, pensant en persones usuàries de la Girocleta, pensant a promoure l’ús d’aquest mitjà de transport, fes més visibles els carril bici de Girona. També podrien eliminar “nyaps” perillosos com el del carrer de la Creu. Pintar el paviment d’un color vistós, enllaçar trams on el carril bici de cop i volta desapareix. Fer de Girona una ciutat més europea, en la qual segurament els ciclistes professionals hi tenen cabuda, però potser no tots s’han d’instal·lar al cor del Barri Vell, oi?