A qui demanarem la sal?

Aquest dissabte es van dur a terme manifestacions a Barcelona i Girona contra el model turístic de masses, manifestacions que s’estan repetint arreu de l’Estat. A Girona va ser convocada per la recentment creada Plataforma pel Decreixement turístic, sota el lema “Per uns barris vius, posem límits al turisme”. La Plataforma, a la qual la Coordinadora d’ONG Solidàries ens hem adherit, i els centenars de persones que van participar en la manifestació denuncien que les polítiques de promoció del turisme dels últims anys han comportat que certes zones de la ciutat s’hagin reconvertit en espais on proliferen els pisos turístics, es destrueixen els comerços locals i es multipliquen botigues idèntiques dirigides al turisme. Esdevenen espais aliens a la vida dels barris, afectant les seves dinàmiques socioculturals i comunitàries. I aquesta realitat és, malauradament, extrapolable a altres viles de la nostra demarcació, especialment a la costa. El turisme massiu comporta efectes negatius, negar-ho és posar-se una bena als ulls: dificulta l’accés a l’habitatge, encareix béns i serveis, devora recursos, precaritza encara més aquells sectors de població en situació de major vulnerabilitat social i econòmica, etc. I un dels efectes negatius que creiem més importants: l’expulsió del veïnat del seu barri provocada per tots aquests factors debilita i fins i tot destrueix el teixit comunitari. En un bloc de pisos on abans hi havia 10 veïns i veïnes, si ara hi ha 6 pisos turístics, la xarxa es trenca, els vincles desapareixen, l’ajuda mútua esdevé impossible. Desapareixen les claus i apareixen els codis per entrar, desapareixen els “Bon dia! Com va la família?” per un llarg silenci en coincidir amb un grup de turistes que carreguen maletes amunt i avall i que demà ja no hi seran, desapareix qui fa dies que no veu la seva veïna ja gran i puja a picar-li al timbre per confirmar que està bé, desapareix l’“Ei! Tens una mica de sal? Estava cuinant i he vist que no me’n quedava…”. Sortim al carrer per dir que “Així, no!”, que en som moltes i en serem més, per exigir a qui pren les decisions més fermesa, per dir que estem en un moment cabdal per evitar ser ciutats aparadors. Sortim al carrer per poder seguir tenint a qui demanar la sal.