Desordre turístic

Després de tants anys de desgavell i creixement descontrolat del sector, la patronal estatal de turisme ha admès, per fi!, que s’ha tocat sostre i cal establir límits. “És el moment de posar ordre, de qüestionar-nos el creixement pel simple creixement; no va d’això”, admetien, en un any en què, precisament, es baten rècords de visitants a Catalunya i a Espanya. Xoca una mica, la veritat, que s’hagi tardat tant a veure la llum, i més quan els crits d’alerta que venien llançant veïns i entitats quedaven ofensivament etiquetats de simples manifestacions de “turismofòbia”. Suposo que, al final, la patronal s’haurà adonat que, de tant exprimir-la, correm el perill de matar la gallina dels ous d’or. És veritat que, amb el seu 12% de pes en el PIB, el turisme és un dels grans motors de l’economia catalana, juntament amb la indústria. Però també ho és que cal cultivar-lo de manera responsable per evitar una massificació que ens degradi el paisatge natural i urbà i provoqui altres efectes indesitjats, com per exemple sobre l’habitatge. La qüestió, és clar, és com solucionem un problema que patim com a país receptor, però també que generem –no ho oblidem– quan som nosaltres els que agafem maletes, cotxe i avions i marxem fora.