De reüll
Ens prenen el pèl
Que l’Estat espanyol, els seus governs i les Corts Generals (el poder judicial no cal ni esmentar-lo) no han cregut mai en l’estat plurilingüe que van rubricar el 1978 en una constitució, és una evidència empírica. Una casualitat em porta a consultar el web del Ministerio de Educación. Veig que es pot consultar en diferents llengües: “castellano, català, galego, euskara, valencià, english”. Per al Ministeri de Cultura la unitat de la llengua deu ser encara un enigma a resoldre i català i valencià apareixen com a idiomes diferenciats. La curiositat em guanya i decideixo explorar el Ministerio de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes (el nom no admet traducció al web de l’estat plurilingüe). Aquí el valencià no apareix, i tampoc es pot consultar la pàgina en “english”. Economia lingüística, potser? O potser és que a Presidència tenen més clar això de la unitat de la llengua? Un cop activada la llengua de consulta continuo explorant, i la veritat és que si no activo el traductor de Google difícilment podré llegir res en cap de les “altres” llengües de l’Estat: el castellà hi és omnipresent. La traducció es limita als epígrafs, o ho sembla: “Ministeri, Justicia [sense accent], Servicios, Comunicació”. No m’estranya que a la UE no es refiïn dels compromisos espanyols quan discuteixen sobre l’oficialitat del català.