Absències a la cantada de Calella

Els amants de les havaneres esperàvem la cantada de Calella d’enguany amb certa curiositat i expectativa, tenint en compte el rebombori ocasionat fa uns mesos pels canvis en la seva organització. Com era d’esperar, s’hi ha trobat a faltar l’entès comunicador d’aquest gènere, Francesc S. Carcassés, conduint l’espectacle com només ell ho sap fer, amb coneixement, professionalitat i carisma. Tanmateix, haig d’admetre que la participació de la concursant d’Eufòria Mariona Escoda, que no m’encaixava per a res en aquest estil musical, em va sorprendre tant per la seva vellutada veu acaronant cada peça com pel tarannà respectuós que va mostrar en tot moment. D’altra banda, també vaig trobar que el merescut homenatge que van fer els grups al desaparegut mestre Josep Bastons, cantant cançons seves a cada actuació, va ser una iniciativa del tot encertada. Els Cremats, Arjau, Les Anxovetes i Peix Fregit ens van delectar amb entranyables i gaudides cançons marineres, en un repertori prou ben triat. El buit considerable de la nit, però, foren les absències del capità Carles Casanovas, manant com sempre al timó a les darreres grupals, així com l’insubstituïble grup fundador Port Bo, que ha estat fins ara l’essència d’aquesta emblemàtica cantada cada primer dissabte de juliol.