L’Espanya buida

Les ciutats, convertides en parcs temàtics, on els ciutadans no poden pagar un lloguer i es lleven la vida enfront del proper desnonament. Tornant a l’Espanya buida, molt gran per cert, impossibilitant la supervivència a les grans ciutats, hom es pregunta per què el jovent de vint i tants anys no s’enfronta a la realitat amb un parell de pebrots a qualsevol localitat o ajuntament d’aquest país, sols preguntant què puc fer jo per a vostès? No es pot considerar una normalitat absoluta tindre un fill a casa fins als 45 anys, esperant que els pares facin el traspàs, ja que tanmateix sempre seran febles. Hem creat una societat sobreprotegida i covarda. Desperta ferro!