El fons i no l’embolcall

Li han plogut les crítiques, a la televisiva Cristina Pedroche, per haver publicat un llibre sobre les pors que l’han envaït després del naixement de la seva primera filla i, en les entrevistes de promoció, explicar que se sent culpable cada cop que se’n separa o que ha fet un càsting de pediatres després que un professional li assegurés que la seva llet no era suficient per alimentar la petita (amb l’ajuda d’un altre va solucionar ràpidament els problemes). Ha deixat molt clar, Pedroche, en les moltes ocasions en què s’ha hagut de justificar, que és conscient que parla des del privilegi, però no la podem destrossar simplement pel fet de tenir molts més mitjans que la majoria de mortals. Jo li agraeixo que faci servir el seu privilegiat altaveu públic per sumar-se a les veus que posen sobre la taula les llums i ombres de la maternitat, durant anys tan silenciades, i també, és clar, l’existència de professionals desactualitzats. Perquè sí, hi ha professionals molt bons i que fins i tot es formen pel seu compte en àrees menystingudes socialment, però també d’altres que fan pràctiques innecessàries durant el part, donen consells prehistòrics sobre lactància materna o no saben acompanyar una dona durant una depressió postpart. I no sé si són molts o pocs, però si tens la mala sort de trobar-te’n un tu, has begut oli. Amb les seves vivències i el seu estil, evidentment propi, Pedroche se suma a les cada cop més nombroses activistes que fa anys que trenquen tabús i silencis, però perquè té fama i diners caiem encara més en la trampa de sempre: criticar-nos entre nosaltres en lloc d’atacar el sistema.