Esperant els bàrbars

El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, va dir fa poc: “Hem d’estar preparats per a la guerra l’any 2029.” Aquesta afirmació s’afegeix a les declaracions similars d’altres polítics europeus tot exhortant els governs a rearmar-se i invertir més en defensa. Aquestes paraules em recorden el llibre Esperant els bàrbars, una novel·la de l’escriptor sud-africà John M. Coetzee, que va agafar el títol d’un poema de Kavafis. L’acció transcorre en una ciutat fronterera d’un país i en una època indeterminada a la qual arriba l’exèrcit comandat per un sàdic oficial que posa la por al cos a la població tot fent-li creure que hi ha una amenaça a l’altra banda de la frontera. La situació comporta una política militarista i repressiva, justificada per aquesta suposada amenaça.

Tot plegat ve de la terrible guerra a Ucraïna, com tots vostès saben. L’historiador israelià Yuval Noah Harari, autor de Sapiens i Homo Deus, va escriure que Europa ja havia superat l’època en què un país temia ser envaït pel seu veí. Fins la dècada passada tothom creia el mateix, però va resultar no ser cert, com el mateix Harari ha exposat en un article recent a The Economist. La guerra iniciada fa dos anys i mig, continuació de les hostilitats iniciades el 2014 per part de Rússia, va agafar tothom per sorpresa. La línia del front a hores d’ara està estancada, i recorda les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, quan moure un metre la línia suposava un esforç enorme i una pèrdua de vides humanes indecent. Malgrat l’ajuda constant dels països occidentals a Ucraïna, aquest país no està guanyant, i la situació no pot durar eternament pel seu alt cos econòmic i humà. Sembla que Occident està assumint que Rússia guanyarà. Però què vol dir això? Deixarà Ucraïna com un país sense sortida al mar, reduït a l’esquerra del riu Dniéper? Què farà després, s’aturarà? S’annexionarà la Transnístria tot violant la sobirania moldava? Consolidarà el seu domini sobre Ossètia i Abkhàzia? Atacarà Estònia?

Ara mateix tot això són especulacions i és difícil vaticinar res. Atacar l’OTAN per part de Putin podria suposar l’inici de la Tercera Guerra Mundial, que alguns ja estan anunciant. De moment tot sembla indicar que estem en una segona guerra freda, començada fa uns 20 anys, quan les posicions entre els Estats Units i Rússia van prendre camins divergents, després d’un període d’incertesa que va haver-hi des de la caiguda del comunisme.

Si la segona guerra freda és com la primera, segurament es complirà el vaticini de George Orwell a 1984, quan explicava un món amb potències enfrontades entre elles però amb conflictes només de caràcter regional, mai una guerra directa entre països poderosos. Orwell ja va predir com funcionaria la guerra freda, i pot ser que el model es repeteixi ara. Com a la novel·la de Coetzee, occident ja té els seus bàrbars, els russos, i amb aquesta excusa ens faran combregar amb rodes de molí durant una temporada invertint fortunes en armes. També ens vendran possibles casos d’influència russa en la política europea com el ridícul cas de la trama russa del procés (que a més a més portava el nom d’una batalla de la División Azul) o casos en altres països que semblen trets d’una pel·lícula d’espies de sèrie B.

Per cert, a la novel·la de Coetzee els bàrbars no apareixen mai, i el poema de Kavafis acaba igual que la novel·la: “S’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut / i uns homes arribats de la frontera / han dit que de bàrbars no se’n veuen enlloc” (la traducció del grec modern és de Carles Riba).