Cançó de l’estiu: la llista més votada
L’inefable aspirant a president, Salvador Illa, afirma que els ciutadans volen un govern “de progrés” PSC-ERC-Comuns. De debò? I vostè què sap? Els ho ha preguntat als votants d’ERC, si els entusiasma que el seu president sigui aquell que va declarar que el 155 s’hauria d’haver aplicat molt abans? Jo, quan voto, voto un partit amb un programa i un candidat. No voto pensant en un suposat govern amb un altre president, perquè llavors ja votaria l’original directament estalviant-me els intermediaris. Es necessita tenir la cara dura com el formigó armat per exigir que governi la llista més votada –sempre que sigui la seva, és clar– quan per col·locar un dels seus no li fa cap recança pactar amb el PP; demanar un pacte de forces de “progrés” quan ha aplaudit amb les orelles l’aplicació del 155, ha anat a les manifestacions de Sociedad Civil Catalana de bracet amb membres del PP i Vox, i no para de fer mítings en castellà com si els ciutadans de segons quines poblacions de Catalunya fóssim curtets. Puc entendre que els comuns s’hi posin bé, són els defensors de totes les causes excepte la catalana, tenen assumit que no passaran mai de ser uns escolanets i els va la menjadora; ara bé, si ERC s’hi apunta –i de ganes no n’hi falten– que es calcin, perquè dubto que la militància i els votants els perdonin un “Montilla 2”. Per cert! El president Sánchez, el seu amo, tampoc és el de la llista més votada.
Barcelona