Misticisme

El misticisme, amb la seva aura d’enigma i saviesa ancestral, ens submergeix en un viatge interior cap al transcendental, l’inefable. En aquest camí, els sentits s’aguditzen i l’ànima es despulla de les capes mundanes per fondre’s amb l’eteri. Les antigues filosofies orientals ens ensenyen la importància de la meditació, contemplació serena per assolir la il·luminació. En el silenci de la ment, s’obren portes cap a plans superiors de consciència, on l’individu es fusiona amb el cosmos i descobreix la seva veritable essència. El místic busca el contacte directe amb el diví, sigui quin sigui, transcendint les limitacions de l’ego i desxifrant els secrets de l’univers. Figures com Joan de la Creu o Teresa de Jesús van explorar els laberints del misticisme, descrivint experiències extàtiques i visions sobrenaturals en els seus textos. La poesia mística, de llenguatge simbòlic i evocador, ens transporta a un regne de metàfores on allò terrenal s’enllaça amb allò celestial. El misticisme també ens convida a qüestionar la realitat, a superar el purament material i a explorar els límits del sentit. En aquest ball còsmic, l’ésser humà es transforma en un buscador de la veritat espiritual, en un peregrí de camí a la deïtat. Amb la seva màgia ancestral, el misticisme ens recorda que, més enllà de les paraules i les formes, s’hi estén un món de llum i amor esperant ser descobert. L’eina poderosa que és la meditació millora la neuroplasticitat cerebral i activa la creativitat. No són collonades delirants ni opcions desesperades. Feu-me cas: mediteu i sobretot no us oblideu mai de respirar com cal.