La cabina

És una cabina telefònica atrotinada ubicada a Almoster, el poble que l’ha vist funcionar durant cinc dècades. Forma part del paisatge igual que el mar i la petroquímica formen part de l’horitzó del Baix Camp. Ara que volen arranjar la plaça, uns operaris han vingut a recollir la cabina i se l’han endut a dalt d’un camió. La notícia s’ha estès per tot el poble. Al paviment ha quedat la petjada dels seus ossos, un forjat quadrat quasi perfecte que recorda als anells de creixement que tenen els arbres.

Com acostuma a passar amb aquells que ja no hi són, ara que la cabina ja no hi és em faig preguntes estranyes. Em pregunto si s’hi trobava còmoda, allà, al racó de la plaça; em pregunto si se sentia sola i si trobava a faltar les històries dels veïns; em pregunto si ella, la cabina, tenia coses a dir, si estava d’acord amb allò que escoltava, si alguna vegada havia tingut el desig de llançar a fora els seus hostes. Em pregunto si el poble era un bon lloc per a ella, si la vida a la plaça li quedava petita o si hauria preferit, en el cas d’haver pogut escollir, un destí més pompós com una avinguda de Reus, París o Londres. No puc parar de preguntar-me quantes hores a la seva vida va treballar, quina va ser la conversa més extensa a la qual va donar cabuda i quina va ser la més lacònica. Ves a saber quina era la paraula que més va sentir entre els seus interlocutors: potser un gràcies, un t’estimo, un adeu, o, també, un imbècil, un cabró, un burro... No puc deixar d’especular amb tota mena de preguntes que obren pas a d’altres com, per exemple, si la cabina tenia un nom, si tenia família, si estava a gust treballant a dins de les converses, fent de pont entre els pensaments d’uns i altres, d’aquí i d’allà.

Malauradament, de res serviria pensar en un final alternatiu per a la cabina d’Almoster, que ara observava com la seva història se n’anava en orris. A sobre d’un vehicle i lligada de mala manera, la cabina pensaria en una estratègia sòlida per quedar-se a la plaça que l’havia vist créixer.

Tot plegat va fer un gir rocambolesc quan la brigada municipal va aparèixer a la plaça per aturar la deportació de la cabina telefònica. En un comunicat, l’alcalde anunciava que la cabina es custodiaria al magatzem i que es quedaria al poble. També va afirmar que l’arreglarien i que es convertiria en un punt d’intercanvi de llibres. La notícia va ser celebrada per molts veïns, que ara tindrien un espai on compartir la passió pels llibres i la lectura.

Ningú té clar com s’ho va fer, la cabina, per esquivar el seu destí. Les veus sàvies del poble assenyalen que tenia molta informació i que va saber fer política...