Marrameu

Els gats, misteriosos i elegants, passegen amb gràcia pels carrerons de la nit, amb els ulls simulant dos fars enmig de la penombra, com si fossin cuques de llum. Silenciosos, l’instint caçador els manté alerta davant de qualsevol moviment. Els gats observen el món amb una serenor envejable, com si sabessin secrets ancestrals que la resta de nosaltres hem oblidat. Criatures lliures i independents, llisquen per la vida amb aires d’enigma fílmic i saviesa mil·lenària, recordant-nos que cal abraçar la nostra natura salvatge per trobar l’essència del viure. Si es posen malalts, són les bestioles més agraïdes del món. Deixen de banda l’etiqueta d’esquerps i són capaços de donar-te les gràcies oferint-te amor sense límits. Se t’apropen, et llepen la mà, et copegen amb el cap, se t’asseuen a la falda i dormen al costat del coixí amb una pota sempre sobre la teva. La intel·ligència felina es revela en tota la seva esplendor, teixida amb fils d’intuïció i astúcia. Els gats, de llinatge diví, ens diuen que la saviesa resideix en la mirada aguda de qui sap escoltar el xiuxiueig de l’univers. Guardians de l’invisible, ens conviden a submergir-nos una mirada abissal que conté veritats ocultes. Si els gats poguessin parlar, no ho farien. Els entenc. Tot i que soc més de gossos ara convisc amb cinc gats. Us deixo la metàfora en safata.