Sense acords no som res

Les eleccions del 12 de maig estan palesant la manca d’acord polític a Catalunya. Un país tan divers i plural en pensaments de tot tipus, sense acords no és res. El resultat aritmètic requeria acords gairebé immediats la mateixa nit electoral, i dos mesos més tard no se’n veuen enlloc. Abans del 12-M, govern i oposició coincidien que Catalunya havia d’anar per feina per pal·liar afers com el de Rodalies, les dessalinitzadores, l’aeroport, el futur del turisme, el de l’agricultura i tants altres, que han passat de ser urgents a poder esperar que hi hagi uns acords que cada cop es veuen més llunyans. Val a dir que la justícia, en concret el Tribunal Suprem, tampoc facilita res mentre no s’apliqui del tot i per a tothom la llei d’amnistia que va aprovar el Congrés dels Diputats.

No hi ha acord i podem estar tant davant d’una investidura com d’una repetició electoral. S’ha creat un temps d’incertesa que no pot ser bo per a ningú. Un Parlament aturat, amb 135 diputades i diputats, alguns d’ells amb ganes de menjar-se el món, tot esperant que des de les altures es prenguin decisions per desencallar la situació. Investidura o eleccions, no hi ha res més. Una determinació que costa massa temps de prendre.

Curiosament, aquesta setmana es produïa un acord del vuitanta per cent de l’arc parlamentari per vetar Vox i Aliança Catalana. Són considerades forces d’extrema dreta. Des que el Parlament es va constituir, el 10 de juny, el PSC, ERC, Junts, els Comuns i la CUP volen limitar el protagonisme de l’extrema dreta. També el president del Parlament, Josep Rull, farà callar els discursos en contra dels drets humans, siguin independentistes o siguin espanyolistes.

El debat està servit. Vox i Aliança Catalana avisen que han estat votats i que no els faran callar. Alerta, que entre els uns i els altres no els vagin engrandint en vots en unes noves eleccions.