La trampa ja hi és d’abans que la llei

Una llei específica per a l’habitatge no resoldrà les dificultats de molta gent per aconseguir-ne un, si abans o paral·lelament no es milloren les condicions econòmiques i laborals de les classes populars, si no es fa un pla de promoció pública, si no es frena l’especulació immobiliària, si no es dirigeix racionalment la planificació urbanística i si no es controlen políticament aquests i tants altres factors que són la causa principal o subsidiària d’aquest problema. De la mateixa manera, una llei que pretengui “regenerar democràticament” els mitjans de comunicació, com pretén Pedro Sánchez, no servirà per a res si abans o paral·lelament no es resolen les qüestions problemàtiques que han contribuït a convertir el panorama informatiu espanyol en una esplanada de trinxeres on cada bàndol mira d’arreplegar el que pot i de disparar contra tots aquells que no formen part del seu ecosistema ideològic i financer. I aquí hi tenen molt a veure els partits polítics, sobretot els que arriben a ser governamentals i fan mans i mànigues per controlar directament els mitjans de comunicació públics, utilitzar els diners de tots per fer-ne masoveries particulars i també per comprar la línia editorial dels mitjans privats mitjançant ajuts i insercions publicitàries discrecionals.

Facin un repàs i veuran que no se’n salven ni el PSOE, ni el PP, ni CiU-Junts, ni ERC ni cap partit que hagi passat per un govern estatal, autonòmic o local. Ja pot dir missa la llei, en llatí o en llengua vernacla, si els que la fan són guilles que volen un galliner net i polit. De la mateixa manera que els col·legis professionals de periodistes es conformen a gestionar beneficis gremials i no gosen actuar ni com a sindicats ni com a inspectors de codis ètics i professionals en els mitjans. Mireu si n’hi ha, de feina a fer, abans d’aprovar lleis que la picaresca s’estalviarà de complir.