Mirades
L’autopista, un autèntic desastre
Quan al llarg dels anys he vist totes les campanyes que s’empesca Pere Navarro, director general de Trànsit estatal i antic governador civil de Girona, per tal de reduir l’accidentalitat i el nombre de víctimes d’accidents de trànsit, sempre he pensat que està molt bé perquè tenim una xifra inacceptable de morts i de ferits i que calen limitacions i controls de velocitat. Però també he pensat que hi ha una manera complementària de millorar les estadístiques, de la qual mai parlen els organismes oficials i que seria convenient i necessària: arreglar les carreteres quan toca fer-ho. No podia deixar de pensar-hi la setmana passada, quan vaig tornar a utilitzar el que sempre n’hem dit l’autopista. En els temps del peatge, és a dir des dels inicis fins fa poc, la majoria de la gent de les comarques gironines sabia que hauria de pagar per anar a la gran ciutat. I que era car. I que ens emprenyava d’allò més perquè era a Catalunya on hi havia necessitat d’agafar l’autopista si volies anar mínimament d’hora i en condicions. Perquè a les altres comunitats autònomes, i ells diuen que som una més, al cantó de totes les autopistes de peatges hi havia unes magnífiques autovies que feien innecessari passar per caixa.
Sí, durant anys, els catalans ho hem fet per circular per casa nostra i encara ens havíem de sentir a dir allò de cómo son los catalanes que hasta para circular cobran, obviant que érem nosaltres els que pagàvem cada dia i no ells que venien de tant en tant. Sí, ens queixàvem i hi teníem tot el dret perquè aquí a molts llocs no teníem autovies. Es van acabar els peatges i, valga’m Déu, circular per l’autopista ara és molt perillós. Està col·lapsada, plena de camions que fan avançaments imprudents. És molt perillosa i, francament, cal reconèixer que si abans tenia un manteniment adequat, crec que ara no és així.
I a tot això, i mentre continuem parlant d’un finançament no inadequat sinó que directament ens ofega i ens empobreix volgudament, no tenim autovies i no hi ha previsió que alguna vegada es torni a obrir el meló per parlar-ne. Anar de Barcelona a la Jonquera és un escàndol. El que sempre n’havien dit la Nacional II no està desdoblada. I pla que n’és, de perillosa. Tornar a Girona passant per Tordera ho indica. Han arreglat la carretera però no l’han desdoblat i mira que és una via utilitzada. I si t’hi fixes, encara veus aquells grans moviments de terra que es van fer, i algun pont, que han quedat allà aturats i sabent que es van llençar diners en va. I a l’Alt Empordà, continua el corredor de la mort. Tot plegat una vergonya i una presa de pèl conscient i planificada.
Ja ho sé, és millor agafar el tren per anar a la gran ciutat, però no sempre es pot. I tot i reconèixer que el TAV funciona bé, Rodalies ja saben com va, que cada dia és una aventura, pels retards o cancel·lacions. I amb uns horaris que segons per a qui no són els adequats si no fas un horari d’oficina. En definitiva, cal anar recordant què ens han fet amb el no desdoblament, amb la no construcció d’autovies i amb el càstig sistemàtic i planificat al país. Amb bones carreteres, també es podrien estalviar sinistres.