Recordant el mestre Enric Pou
Quan vaig assabentar-me del traspàs del senyor Enric Pou Clotas, vaig posar-me en contacte telefònicament amb la família Pou Batlle. Vaig parlar dues vegades amb una de les filles, la Roser. La meva filla i jo vam anar a l’Escala, però no vam poder parlar amb la família. Sento la pèrdua de la persona que tan vocacionalment va exercir la tasca docent a l’escola Empúries de l’Escala. Ell, la senyora Maria Abellí Padrós i jo aplicàrem la pedagogia en format d’equip. Sento la seva absència, que comparteixo, amicalment, amb la família. L’Escala és digna de mantenir viu el record del mestre que deixà una empremta inesborrable a la posteritat. Els nombrosos capgrossos –innovació adient del carnaval de l’Escala– són testimoni propici per donar fe de les arts plàstiques que tant caracteritzaven el senyor Enric. Quant a la seva peculiaritat pictòrica, és de justícia esmentar les natures mortes, els retrats, els paisatges, etc. En tota la seva obra es plasma –sense paradoxa possible– la vàlua de tot el seu saber pictòric. Penso que la teva virtut pedagògica, la teva habilitat artística i el teu tarannà bonhomiós perduraran en el record. Descansa en pau.
L’Escala (Alt Empordà)