Massa enemics a la vegada: sindicats i ineptitud van de bracet
Tots ens podem equivocar. I més d’un cop i tot. Però hi ha una enorme diferència entre ser una mica inepte i, en canvi, ser dolent. La toxicitat dels primers és proporcional al seu poder; la dels segons és infinita: ja parlava Nietzsche de la potència del ressentiment i de la revenja. El Departament d’Educació del nostre govern ha comès força errades en la previsió de les adjudicacions docents –parlo aquí, en particular, de cara al 2024/25–, massa funcionaris de cop. Miren de posar-hi remei, una mica desesperadament. Ara bé, els voltors dels sindicats –ho conec força bé– volen aprofitar la crisi per arranar-ho tot. Els principals perjudicats de l’actitud de massa alliberats sindicals són els alumnes, les esperances de projectes de millora educativa i els docents que s’hi impliquen més. Potser podrien continuar treballant als centres complexos, on fan bona feina i s’hi impliquen, però no: sense remoure-ho tot cada vegada, sense destrossar qualsevol decret educatiu, sense que ells “manin”, no deixen treballar. Algú va parlar fa no tant –i no entro en aquell debat– de bon vent i... “que us bombin” a tots. Mirin: construir costa; destruir és molt més fàcil, qualsevol individu malintencionat ho pot fer. Qui rectifica, creix; qui fa terra cremada, derrueix, genera més patiment encara.
Girona