Tres Pinyes, una suma que multiplica

Gironella, al Berguedà, és una vila rica en tradicions. Ara més que mai, però històricament la música, les danses i la cultura han tingut un paper fonamental en totes aquelles cites marcades amb vermell al calendari dels veïns.

Aquesta setmana l’Ajuntament ha presentat –a un mes vista!– el programa de la seva festa major, Sant Roc, que s’allargarà tota una setmana. I ha aprofitat l’avinentesa per anunciar una de les grans noves del 2024: les tradicions del municipi s’uneixen en un mateix paraigua, l’Agrupació Cultural Tres Pinyes. En formen part els gegants i els grallers, el pubillatge, l’almorratxa i els cascavells, l’Esbart Sant Jordi i el lleó. S’uneixen amb la condició que totes mantinguin la seva essència però amb el repte de sumar esforços per créixer i, sobretot, per acostar-se encara més a la ciutadania i obrir-se a noves generacions.

Amb el moviment, les entitats tiren envans a terra. El que abans eren sis o set cuines diferents, ara és una de sola. És evident que quan a un cuiner li faltava sal, podia tocar a la porta del costat i sempre hi trobava un veí amb el saler a punt. Però ara, en un exercici de generositat i sentit de poble més que lloable, les parets de les petites cuines desapareixen per crear-ne una de molt més gran, amb més estris que permetran reforçar tots els plats i, a més, tenir capacitat per encendre nous fogons que, a la sala, permetin parar taules per a persones que fins ara s’aturaven davant del restaurant, miraven la carta, però no s’hi quedaven.

Un d’aquests plats nous és la Girondansa. Oferiran classes de danses tradicionals catalanes als infants del municipi. Les activitats sortiran de franc a les famílies perquè venen subvencionades per l’administració. A banda, per la festa major, Tres Pinyes ha creat un nou acte, l’Esclatada, que serà el tret d’inici i que reunirà, en un ambient més informal, les diferents tradicions en una cercavila pels carrers i en un sopar popular. També han aprofitat que són més mans per llançar una línia de marxandatge de la festa major que convida els veïns a comprar la samarreta oficial, domassos per penjar als balcons, mocadors per engalanar-se o ventalls per no passar calor durant els actes.

La suma multiplica. I és el resultat d’uns anys en què el municipi ha anat guanyant múscul pel que fa a cultura popular. No només ha estat capaç de consolidar totes les seves tradicions, sinó que n’ha recuperat –l’any passat els cascavells van tornar a exhibir-se, després d’uns setanta anys desapareguts– i n’ha creat de noves –el lleó, que s’ha convertit en la imatge de protocol oficial.

A finals del segle XVI, la República Holandesa es va fer seu el lema “la unió fa la força”, que ve del llatí “concordia res parvae crescunt” (“les coses petites floreixen en la concòrdia”). En els temps actuals, i més aviat acostumats a divisions i escissions de moviments que surten d’una mateixa arrel, més d’un faria bé d’asseure’s al pupitre, obrir la llibreta i prendre nota de la humil lliçó de les tradicions gironellenques.