Matar el missatger

La carta d’amor que Pedro Sánchez va llegir en públic a l’abril, en plena campanya de les eleccions catalanes, tenia una postdata que es va saber cinc dies (de reflexió) després: estava decidit a fer una regeneració democràtica a fons, ara que ell havia tastat de primera mà el fel de les clavegueres de l’Estat.

Aquesta setmana per fi ha arribat al Congrés espanyol la proposta de regeneració, però, lluny de ser un paquet ambiciós de mesures per democratitzar l’Estat, es redueix a una simple proposta per controlar els mitjans de comunicació. És el que tota la vida s’ha conegut com matar el missatger, i és tot un clàssic: quan una empresa, una institució o un partit té problemes, no accepta mai que siguin problemes polítics, sempre són problemes de comunicació.

La proposta de Pedro Sánchez voreja el ridícul: l’Estat espanyol té problemes molt més greus que els bulos als mitjans: jutges fent política, policies fent informes falsos, el CNI infectant amb Pegasus càrrecs institucionals, Villarejos alimentant les clavegueres de l’Estat, i un llarg etcètera.

Està bé combatre la desinformació i perseguir les fake news, i tant! És molt bo que tothom conegui de qui són els propietaris dels mitjans i qui els subvenciona, només faltaria! Però la promesa regeneració democràtica espanyola ha d’anar a l’origen, al focus de la porqueria. No serveix de res perseguir el mitjà que publica un informe fals si no expulses el càrrec públic que l’ha redactat. La ferida és greu i profunda, i Sánchez hi vol posar una tireta. Tenim “màquina del fang” per anys.