Turismofòbia i categorització
El fenomen que s’ha batejat com a turismofòbia només posa en evidència que el turisme, o més concretament el model turístic, té una contestació social i no convenç una part dels ciutadans. Especialment pels efectes disruptius que té en l’accés a l’habitatge i en l’expulsió de la gent amb menys recursos de les seves ciutats. La categorització del fenomen que qüestiona el model turístic i l’ús del terme turismofòbia per definir-lo (literalment fòbia al turista) –que no és un terme precisament innocent– converteix el debat en una dualitat, en què aparentment només s’hi pot estar a favor o en contra. I la polarització, sovint, acaba sent l’argument perfecte per no fer res. Les expressions, discursos i accions tendeixen als extrems, cosa que no fan sinó impedir abordar una qüestió que és evident que distorsiona i desborda la vida en moltes ciutats, aquí i arreu del món. En deixen constàncies les protestes i manifestacions, les últimes aquest dissabte a Barcelona, promoguda pel Consell Veïnal del Turó de la Rovira sobre l’accés de vehicles turístics al Park Güell, i la convocada avui a Palma.
El turisme és un sector estratègic de l’economia catalana que representa un 12% del PIB i gairebé el 14% de l’ocupació al país. El primer debat que cal, doncs, és sobre el model econòmic que volem i si el turisme n’ha de continuar sent un dels motors o no. Fa dècades que l’impacte del turisme a la costa catalana ha estat motiu d’anàlisi i controvèrsia. I ara la discussió s’ha trasllat a la pressió que exerceix sobre les ciutats, especialment Barcelona i Girona, sobretot per la concentració de pisos turístics. Les promeses d’aturar llicències, com la que va fer l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni d’eliminar 10.000 pisos turístics d’aquí a quatre anys, no van més enllà de l’electoralisme, perquè per poder-la complir abans haurà de tornar a ser reelegit com a alcalde. El turisme no es pot convertir en una arma electoral si de veritat volem debatre a fons sobre un element estratègic de l’economia del país. I estaria bé arraconar termes i eufemismes com ‘turisme sostenible’ o ‘turisme de qualitat’, si volem anar a l’arrel del problema i a definir el model de turisme que volem.