Lletra petita
El porno mata dones
“Abans una cinta de vídeo porno podia durar anys en un videoclub, però ara el consum massiu i ràpid fa que s’hagi de produir material constantment
La periodista i sexòloga madrilenya Mara Mariño, autora entre d’altres del llibre Todo lo que mi novio debe saber sobre feminismo, ha fet un sorprenent exercici de recerca investigant com acaba la carrera dels actors i les actrius que es dediquen al cinema per a adults. Segons les seves dades, entre el 2016 i el 2024 s’ha conegut la mort de 32 d’aquests intèrprets. D’aquestes morts, tres corresponien a homes i 29, a dones. Els tres actors van morir de càncer, pneumònia i accident de trànsit, respectivament. En el cas de les dones també hi va haver malalties i accidents, però sobta molt que sis de cada deu fossin morts per sobredosi o suïcidi. No es tracta de casualitats sinó del resultat, tal com remarca la periodista, de la pressió a què es veuen sotmeses aquestes dones, que com a mitjana d’edat entren en la indústria amb 22 anys (les que es lleven la vida tenen, de mitjana, 29 anys). Es tracta d’una indústria que ha canviat enormement amb l’aparició d’internet. Abans una cinta de vídeo porno podia durar anys en un videoclub, però ara el consum massiu i ràpid fa que s’hagi de produir material constantment i que les condicions laborals d’aquestes dones siguin molt dures, amb jornades llarguíssimes per abaratir costos i amb pressions per sotmetre’s a pràctiques amb què no sempre estarien d’acord, i que sovint impliquen violència, perquè el públic consumidor així ho demana. Es pot pensar que aquestes actrius han triat lliurement la feina, i podria ser veritat si no tenim en compte el biaix de classe social, però no s’hauria de permetre que la feina la fessin a costa de la seva vida. A part de l’estigma, han de suportar l’assetjament que pateixen si denuncien aquestes condicions. És el cas d’una actriu amb el nom artístic d’August Ames, que el 2017 es va suïcidar després de rebre molts atacs per haver rebutjat filmar una escena amb un actor que no volia utilitzar preservatiu. En definitiva, no es tracta pas de dir que el porno sigui dolent i tornar a la censura, però sí de ser conscient de tot el que hi ha darrere d’aquest negoci. Dels efectes que té no només entre els consumidors, sinó també entre els protagonistes.