L’As, La Guitarra i el Suquet
La immediatesa i l’actualitat ens fa creure que els homes –i les dones– d’avui som els exponents de la civilització més avançada de la història, quan en realitat tant per la nostra actitud com per la nostra conducta podem ser més retrògrads i arcaics que molts dels avantpassats que ens van precedir ara fa més d’un segle. Com a mostra els noms de Pere Masats, Francesc Codina, Josep Figueras, Josep Maria Carbonell i Ramon Ribera, autèntics pioners i avançats al seu temps quan el 1924 posaven en òrbita l’orquestrina L’As d’Anglès i es convertia oficialment en la primera formació gironina amb el jazz per bandera. Tan sols feia set anys –el 1917– que l’Original Dixieland Jazz Band de Nova York havia publicat el primer disc on apareixia el vocable jazz a la portada, quan aquests músics d’Anglès, Amer i Girona van determinar que aquell nou ritme havia de marcar les seves passes i, per efecte contagi, s’escamparia a la majoria de cobles del país. Un centenari, el de L’As d’Anglès, que la població gironina ha volgut commemorar amb un seguit d’actuacions en el transcurs d’aquest juliol i l’al·licient afegit d’una conferència a l’entorn del jazz i el noucentisme a càrrec de l’amic i admirat periodista i jazzferit Jordi Falgàs que tindrà lloc aquest dissabte. Entre els benaurats danys col·laterals d’aquesta fal·lera, ara fa més de seixanta anys va emergir a Calella de Palafrugell el santuari de La Guitarra. Un espai emblemàtic que manté encès el caliu gràcies a una programació de luxe i a vetllades inoblidables com la que va proporcionar dissabte passat l’extraordinària vocalista Gemma Abrié sota l’escalf d’uns músics de primera com el pianista català Ignasi Terraza, el contrabaixista nord-americà Tom Warburton i el guitarrista australià David Blenkhorn. I sense sortir del mateix Palafrugell, aquella mateixa vesprada, la Fundació Cuixart ens mostrava precisament el camí del futur a través d’una formació que acaba d’enregistrar el seu primer treball i que és el fidel reflex d’una tradició que segueix avançant. Sota el lideratge del pianista Josep Suquet i amb l’assistència al contrabaix del bisbalenc Ot Granados i el canari Rubén Bueno a la bateria, van certificar unes impressions sonores que de ben segur serien l’orgull d’aquells precursors que van obrir el camí des de L’As d’Anglès.
