En el nom del pare

Al Museu de l’11-S de Nova York, un espai commovedor creat en record de les víctimes de l’atac terrorista de l’11 de setembre del 2001 a les Torres Bessones, hi ha una instal·lació de l’artista Spencer Finch que, com indica el seu títol, intenta recordar el color del cel aquell matí de setembre. L’obra és un mosaic format per 2.983 quadrats pintats amb aquarel·la, un per a cada víctima d’aquell atemptat (2.977) i d’un altre que hi va haver allà mateix el 1993 (6). Enmig de l’enorme varietat de tonalitats de blau, destaca una gran cita extreta de l’Eneida de Virgili que diu textualment: “No day shall erase you from the memory of time.” Les lletres estan formades amb acer recuperat de les restes del World Trade Center i són obra de l’escultor Tom Joyce. La traducció seria alguna cosa així com “Cap dia t’esborrarà de la memòria del temps”, en al·lusió al poder transformador del record. I és que podem partir d’un mateix fet o d’una mateixa referència, però tots ho recordem diferent. En quin blau penseu quan us traslladeu a aquell moment fatídic que molts vam viure a través de la televisió? Avui és Sant Jaume. Per a mi és un dia en què el record pren una consideració màxima. Durant molts anys de la meva vida, aquest era un dels dies més especials de l’any, en homenatge al nom del pare. Eren temps en què els sants se celebraven tant o més que els aniversaris. També és cert que eren temps en què els noms tenien sants, mentre que ara estem cada cop més rodejats de noms poc tradicionals. Quants Jaumes coneixeu de menys de cinquanta anys? Tot i ser el patró de Salt, no crec que en les últimes dècades s’hagi registrat gaire sovint en el padró municipal. Com tampoc Narcisos a Girona. Al costat del Museu de l’11-S hi ha el memorial commemoratiu. Consta de dos estancs o piscines a l’espai que ocupaven els cèlebres gratacels, i estan vorejats amb una placa on hi ha inscrits els noms de les víctimes. Tots aquests noms tenien un pare. En algunes ocasions, eren pares. Recordem sempre les mares. S’escriu sovint i cada cop més de les mares. Però un dia com avui vull dedicar aquest petit espai als pares. Celebrem poc els sants i hi ha un acte que encara fem molt menys com és el senyal de la creu. És amb tots aquests records transitant pel cap que em poso la mà al front, en el nom del pare.