Lletra petita
Invasió de banyadors
Fa encara no un parell de setmanes, el col·lectiu naturista va fer cadenes humanes a les platges catalanes demanant respecte pel fet nudista. La feina que des de fa dècades porta a terme el Club Català de Naturisme per mantenir viva una tradició del litoral català és ingent. A canvi de res i sense suport. Sovint topant amb la incomoditat dels ajuntaments que tenen platges nudistes al seu terme i que, en lloc de presumir-ne i utilitzar-les com un valor, els provoca una certa urticària. Però el respecte al fet nudista brilla per la seva absència. Sempre hi ha hagut tèxtils que, atrets per la calma i la bellesa del paisatge, han anat a platges naturistes. Però la situació s’ha desbordat ara. A platges com la Boadella de Lloret, un dels principals refugis històrics nudistes de la Costa Brava, pràcticament ningú va conill. L’Ajuntament s’ha limitat a col·locar quatre cartells recordant que és “platja de tradició nudista”, però els tèxtils l’han envaït. A la dècada dels noranta, per anar-hi, creuaves camps i no hi havia pisos. La fal·lera recaptadora de l’Ajuntament hi ha anat fent edificis, cases i carrers. I zona blava, evidentment. I com el cas de Lloret, tants d’altres. El respecte que el Club Català demana als tèxtils és inexistent, tot i que ells tenen quilòmetres i quilòmetres de litoral a la seva disposició i els nudistes, unes poques cales.
El nudista fa nudisme. Allà on toca. On hi ha tradició. Fer nudisme no té res a veure amb una exhibició del cos, anar a mirar gent que va despullada, ni conté cap connotació sexual. És evident que no es pot prohibir als tèxtils entrar en una platja nudista, i que la legislació permet que qualsevol persona pugui anar despullada en qualsevol platja. Sigui de tradició nudista o no. Però justament cap nudista va a un espai tèxtil per respecte. Un respecte que no és bidireccional. Si hi ha pocs espais, que es respectin, i qui no es vulgui despullar que no hi vagi. Que de llocs per a tèxtils n’està ple i ja han fet desaparèixer el naturisme de platges com la de Sant Sebastià de Barcelona o la Boadella, que ja està perduda.