Política, fets

Amb motiu de l’acord que els governs català i espanyol van assolir dilluns amb relació a Rodalies, la consellera d’Economia en funcions de la Generalitat, Natàlia Mas, va afirmar sense cap mena de filtre: “Passem de la política als fets.” D’una manera inconscient, va admetre públicament que la política, que, segons el Diccionari de sociologia i ciències socials del Termcat, és “la ciència i l’art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors”, en realitat és entesa i exercida per la classe política com una pura retòrica allunyada de la realitat, dels problemes quotidians dels ciutadans. Per tant, no ens ha de causar cap mena de sorpresa que la desafecció política s’hagi instaurat entre la població i que aquest sentiment d’impotència i falta de confiança respecte del món de la política i les institucions (em remeto altre cop al diccionari) es tradueixi, per exemple, en una important abstenció en les conteses electorals. D’acord amb la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), la insatisfacció amb la política apareix com el principal problema a Catalunya, amb un 16%, seguit de l’accés a l’habitatge (11%), les relacions Catalunya-Espanya (9%) i, amb un 8% cadascuna, la immigració, la sanitat i la inseguretat ciutadana.