Integració d’infants africans

Si mirem els fets amb una mirada positiva, el fet de l’arribada a Ceuta i a Catalunya de centenars d’infants africans, podria resultar un benefici per als catalans, tot i que d’entrada ens crea un problema, ja que, de moment, no tenim prou capacitat i estructures per acollir-los. Però si els governants creen ràpidament aquestes estructures d’acolliment, i els acollim, en un període d’uns deu anys, aquests infants i adolescents podrien esdevenir uns ciutadans catalans que amb un nivell de formació suficient i ocupant llocs de treball adients a la formació rebuda (inclosa la nostra llengua) cotitzessin a la seguretat social (cosa molt important de cara a les pensions que els nostres jubilats esperen percebre. Perquè si resolem i enfoquem bé l’acolliment i integració d’aquests infants i joves, encara que no ho féssim per altruisme, resoldrem els problemes que la baixa natalitat dels infants fills d’aquí ens procuren. I, potser, si la política que seguim és adequada també aquests ciutadans catalans provinents de l’Àfrica, en un referèndum pactat, probablement optarien per votar sí a la independència. Però cal no plànyer esforços durant ben bé uns 10 o 12 anys, i dedicar-hi un pressupost generós. També caldria, al mateix temps, posar molt d’èmfasi a resoldre el greu problema de l’habitatge. I això no es fer volar coloms sinó tocar de peus a terra.