I després del referèndum... què més?

Els pactes no fets públics entre Pedro Sánchez i els independentistes catalans tiren endavant inexorablement. El proper pas serà la convocatòria, més aviat que tard, d’un referèndum vinculant. És clar que no trencarà la unitat de l’Estat, perquè portaria greus problemes amb Brussel·les, però les conseqüències serien d’una gravetat extrema. Un bon amic, que remena les cireres de la política catalana, espera que després del referèndum entrin en vigor una sèrie de mesures que no són gens afalagadores per als constitucionalistes catalans. Aquí en tenim algunes, com a mostra palesa del que dic: retirada de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit del territori català, una exigència de Junts i ERC que reclamen dia sí, dia també. En síntesi, que la presència dels organismes de l’Estat sigui pràcticament simbòlica. Sí, soc conscient que des del poder es dirà que són elucubracions d’un ciutadà eixelebrat... Que, d’això, res de res. Tant de bo sigui així, però alguna cosa em diu que, per desgràcia, arribaran dies de molta conflictivitat. Quan el destí de tot un estat, en aquest cas, està en mans dels que el volen esmicolar, tot és possible.

Pedro Sánchez continua a La Moncloa gràcies al suport dels independentistes catalans i aquest suport no és en absolut gratuït. Ha de pagar peatge, i quin peatge, Déu meu! Un referèndum que exigís la independència podria portar-nos a un altre 18 de juliol! El que deia un bon amic: al president el tenen ben agafat, i per les parts més nobles. Que són les més febles, les que fan més mal!