Pa per avui i gana per demà

Han hagut de passar uns anys per adonar-nos que l’argument que “vivim del turisme” no era cert, perquè en realitat era un “malvivim del turisme”. Feines precàries, mal pagades, temporals i de poc valor afegit, greus impactes contra l’entorn natural, problemes de convivència i èxode forçat dels veïns de tota la vida són algunes de les conseqüències del turisme massiu que deixa grans factures socials i mediambientals en destinacions com Barcelona o les Balears. El temps ho ha demostrat: el turisme és pa per avui i gana per demà. On s’instal·la el turisme de masses, mor la vida autòctona. El turisme de xancleta i braçalet “tot inclòs” arrasa i no deixa cap llavor que permeti germinar res que no sigui un sector servei low cost amb la reixa abaixada la meitat de l’any.

Diumenge passat els carrers de Palma van viure una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden. “Menys turisme, més vida”, era el lema que va aplegar milers de persones per demanar que es posi fre al turisme massificat. Durant dècades, gràcies al xantatge dels llocs de treball, els grans lobbies hotelers han decidit les polítiques turístiques del país, i qui ho posava en qüestió era titllat de “turismofòbic”. Ara la ciutadania ha dit prou al turisme descontrolat, i això és un canvi que s’ha de notar en les polítiques de turisme. El canvi d’eslògan anunciat aquesta setmana per Barcelona Turisme (del “Visit Barcelona” per “This is Barcelona”) és del tot insuficient perquè la capital, igual que el país sencer, necessita un canvi de model turístic. La pregunta és si hi haurà prou valentia política per fer-lo.