Qui penja Junqueras?

ERC (o una part de famílies i tribus, que no sabem ben bé quines són) es mostra entestada a fer passar un ramat de camells pel forat d’una agulla, amb el vistiplau de l’unionisme emmascarat, que ja signa un president del 155. És d’esperar, pel bé de la mateixa ERC i pel bé d’aquest país, que la militància tingui el seny que la direcció no ha tingut i que ja li ha representat tres rebregades electorals. Resulta dantesc veure l’esforç per planificar acords que s’havien tancat entre ERC i el PSOE a canvi d’anteriors acords per la investidura de Sánchez o per pressupostos. És dantesc veure com perden el cul aquests dies per fer-nos creure que els acords es compleixen i que ara, de cop i volta, totes ponen. Resulta dantesc veure l’esforç per fer-nos creure que tancaran una cosa que no serà el pacte fiscal però que serà tan i tan bo per a Catalunya, i que alhora serà tan i tan bo per a tot Espanya. Com si no sabéssim que el finançament de l’Estat autonòmic és una manta curta i que si t’acotxes els peus et descotxes el cap. Resulta dantesc veure com les jugades de falsa bandera no eren només amb l’Alzheimer i els Maragall, i veure la mala traça amb què han intentar tapar-ho i trobar caps de turc. Però el més dantesc és demanar ajuda a la militància per si saben res de qui va penjar Junqueras d’un pont (el ninot de Junqueras, vaja). No sé si és pitjor que ho fes fer la direcció o que cinc anys després no sàpiga res de qui ho va fer.