Catalunya vol viure en llibertat

Continua sent un lema d’aquest diari i una reivindicació que amb tot el dret podem i hauríem de voler els catalans exercir el dret a decidir que abans de la Transició defensaven tots els partits catalanistes, fins i tot el PSC, que ara no està per la feina. En el sentit que tothom decideixi el que vulgui, és clar. Però el lema Catalunya vol viure en llibertat el relaciono, i no pot ser d’una altra manera, amb el 1992 i el concert que aquest diari va organitzar a la Devesa de Girona, en col·laboració amb molts altres mitjans locals de Catalunya. Avui fa 32 anys. Un concert irrepetible, impensable ara mateix, organitzat en poc més de dues setmanes per gent que no érem de l’ofici i en una situació complicada, pocs dies abans que comencessin els Jocs Olímpics de Barcelona, allà on cal anar a trobar l’origen de tot el que va passar.

Espanya volia uns Jocs Olímpics tranquils. Però la campanya Freedom for Catalonia i els xiulets de la inauguració de l’Estadi Olímpic el dia que el rei va arribar tard perquè estava fent altres feines, van espantar els responsables de la seguretat. Amb la conxorxa d’un jutge mediàtic es va organitzar l’operació Garzón, que no només va anar a la contra de la part residual de Terra Lliure que volia continuar, sinó contra l’independentisme en general. Ho va reconèixer anys després el mateix secretari de seguretat de l’Estat, Rafael Vera. Hi ha haver detencions, tortures, mobilització popular i, al final, una condemna a l’Estat espanyol per no investigar les tortures. Tot això passava els primers deu dies de juliol.

Aquest diari es va quedar sol, amb El Temps, en la denúncia del que passava. Després van clausurar L’Orquestra, la tertúlia de Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio, per explicar el que passava. I entremig de moltes de les coses que aquest diari va fer, abans que altres mitjans s’hi afegissin, va sorgir la idea de fer un concert a la Devesa de Girona. Va ser un èxit. Es van vendre 15.000 entrades i van dir que havíem estat quinze mil assistents, però n’hi va haver uns quants milers més. No sé si la idea va ser de Joan Vall Clara o de Carles Puigdemont, o de tots dos, però vam anar tots a l’una. Un equip de gent d’El Punt ens hi vam posar i el concert va ser possible. Lloll Bertran, Companyia Elèctrica Dharma, Kitsch, Lluís Llach, Els Pets, Marina Rossell, Sopa de Cabra, Josep Tero, Umpah-pah i El Último de la Fila, presentats pel gran Santi Arisa, hi van ser presents. I Manuel Vázquez Montalbán hi va llegir un manifest molt dur contra la tortura i les operacions d’estat. Tot va funcionar. I cal recordar la feinada que hi va posar amb els seus contactes el nostre periodista Xevi Planas. D’aquell concert, una foto és emblemàtica: la noia alçada a les espatlles dels amics, amb una estelada.

Vint anys després, el 29 de juliol del 2012, vam recordar el concert de nou a la Devesa. Amb 34 actuacions musicals de La Principal de la Bisbal a Catarres, de Núria Feliu i Pere Tàpies a Biel Majoral i Miquel Gil, de Brams a Quico Pi de la Serra i Joan Dausà. Un altre èxit. De quan anàvem tots més a l’una. Cal recordar-ho i continuar insistint que Catalunya vol viure en llibertat.