Opinió

De reüll

Seny urbanístic

Aquests dies he viscut un petit debat sobre la revisió de les arquitectures passades. Sobre allò que es va fer, allò que es va deixar caure o allò que es va saber salvar i restaurar (sempre amb algun privat proactiu). També d’allò horrible que algú, aprofitant conjuntures predemocràtiques, no va tenir mania en construir, i ho va fer enderrocant petites exquisideses patrimonials. És difícil opinar. I perillós. I més, si no ets del ram. Perquè –òbviament– no tens tota la informació. No saps per què i com es va decidir el que es va decidir. I, per tant, la pots espifiar parlant del que no toca.

Però la realitat és que, quan passeges per Barcelona, o per Girona, que son les dues ciutats que conec, i et trobes amb edificis-bestiesa construïts envaint un altre immoble digne de ser conservat i observat, no pots evitar preguntar-te on carai li devien donar el títol d’arquitecte, a qui va posar ciment i finestres barates a tocar de les glorietes florides d’una de les cases de rambla Catalunya. O qui va decidir fer les places dures del moment, quan ara els governs municipals es desesperen posant-hi espais verds i creant el que s’ha batejat com refugis climàtics. Cada època té decisions bones i dolentes. Aconseguir un seny urbanístic pot costar segles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia