Un tros d’història en un tros de paper

Fins i tot una exposició sobre el poc apassionant món dels procuradors de tribunals pot resultar interessant si el visitant no deserta i hi para atenció fins al final. Els procuradors són una espècie estranya dins del món de la justícia, on els papers que hi interpreten uns i altres estan molt clars. En un judici tothom té clar que el jutge és qui mana i decideix, que a l’acusat li toca obeir, parlar o callar, si aquesta és la seva decisió, que els testimonis són els únics obligats a dir veritat, que els fiscals acusen i els advocats defensen els interessos dels seus clients.

I, entre uns i altres, els procuradors què hi fan? Quina funció tenen aquests actors de la cosa jurídica si el triangle bàsic de la institució judicial ja queda definit amb els tres eixos de jutge, acusació i defensa? Per entendre bé la funció dels procuradors cal anar al pinyol del dret, que no és altre que la llengua llatina, origen de tot plegat. D’aquesta manera, el mot procurador és la suma de la paraula curare, que vol dir administrar, i el prefix pro, que dona com a resultat el significat d’administrar per un altre o davant d’algú altre.

Això fa un procurador, actuar en representació d’un tercer davant els tribunals. Ho explica molt clar, amb llatinisme inclòs, l’exposició Morando in arte, que durant tot l’estiu es pot visitar al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca, lloc habitual de les mostres que organitza l’Arxiu Històric de la Ciutat, on es mostra material cedit pel Col·legi de Procuradors. La funció dels procuradors tenia un ple sentit en segles passats, quan garantien als justiciables que sempre hi hauria algú davant els tribunals representant els seus interessos, en un temps en què les comunicacions eren dificultoses. Avui dia la funció de garantir els drets continua sent la mateixa però amb la informatització actual dels jutjats, on qualsevol tràmit de qualsevol procés es fa prement un botó d’ordinador, aquesta funció sembla haver perdut sentit.

L’exposició permet fer un viatge per la història de la professió, a través de documents i uns textos que permeten contextualitzar l’evolució i la seva realitat actual. El document més modern és del 1936 i és un paper que acredita que l’octubre d’aquell any Carme Illamola Pirretas va ser la primera dona a inscriure’s al Col·legi de Procuradors. Com aleshores, i com en aquesta crònica fins aquest punt, havia manat sempre el gènere masculí: Advocats, procuradors, jutges, acusats... Tots homes.

En aquest full de registre hi consta que el 2 d’octubre de 1936 Carme Illamola va encarregar el torn d’ofici al company de col·legi Lluís Planells. També hi consta que la seva adreça professional era un luxós pis al principal primera del número 59 del paseig de Gràcia, al mateix xamfrà que l’hotel Majestic, i que el telèfon al qual responia era el 70442.

És una mostra més de fins a quin punt el sexe masculí ha arraconat la dona en tot tipus de pràctiques professionals i socials. També és l’evidència que en els últims anys la cosa s’ha girat com un mitjó i que en molts àmbits professionals els greuges s’han corregit en bona mesura, si bé encara cal fer molta feina en múltiples àmbits, com seria el terreny de la bretxa salarial. En el cas del Col·legi de Procuradors s’ha passat del fet inèdit de la col·legialització d’Illamola Pirretas el 1936 a assolir la plena paritat. És una bona tendència que cal procurar no perdre.